Vés al contingut

Saved from the Titanic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSaved from the Titanic
Fitxa
DireccióÉtienne Arnaud
Protagonistes
ProduccióHarry Raver
GuióDorothy Gibson
Dissenyador de sopel·lícula muda
ProductoraEclair American
DistribuïdorÉclair Film Company
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena16 de maig de 1912
Durada10 minuts
Idioma originalpel·lícula muda,
títols en anglès
RodatgeFort Lee Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama, Curtmetratge
Lloc de la narracióoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0002475 Letterboxd: saved-from-the-titanic Allmovie: v144518 TMDB.org: 437278 Modifica el valor a Wikidata

Saved from the Titanic (coneguda com A Survivor From the Titanic al Regne Unit) és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Étienne Arnaud i estrenada el 16 de maig del 1912.[1] És protagonitzada per Dorothy Gibson, una supervivent real del Titànic. La pel·lícula es va gravar en menys de dues setmanes, en blanc i negre, i algunes escenes a color. S'hi van utilitzar imatges reals dels supervivents arribant a Nova York amb el vaixell RMS Carpathia.

El film s'ha perdut,[2] com que l'única còpia va ser destruïda en un incendi dels estudis Éclair el 1914.[3] Només se'n conserven uns quants fotogrames de producció apareguts a les revistes Moving Picture News[4] i Motion Picture World[5] mostrant escenes de la família i una figura de Dorothy davant d'un mapa de l'Atlàntic Nord, que apunta a la localització del Titanic.[6]

Argument

[modifica]

Els pares de Dorothy i Jack, el seu promès i sots-oficial de la marina, s'assabenten que el Titanic es va enfonsar. Dorothy hi viatjava i no saben si ha sobreviscut. Una vegada arribada a casa, els pot explicar en una sèrie de salts enrere el que va succeir. Després de veure que la seva filla s'ha salvat pels pèls, la mare de Dorothy demana al seu futur gendre que abandoni la marina, ja que sinó la seva futura esposa viurà amb un neguit constant. El promès hi reflexiona i decideix que no pot abandonar la marina, com que considera el seu deure servir el seu país. El pare accepta la seva decisió i beneeix el matrimoni.[6]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Una primera idea de produir un film sobre el Titanic va venir de Jules Brulatour, un dels productors de l'Éclair Film Company que en aquell moment tenia un affair amb Dorothy Gibson. La productora va enviar un equip a filmar l'arribada del RMS Carpathia, el vaixell que va rescatar la majoria dels nàufrags. Aquestes es van combinar amb escenes del capità del Titanic Edward Smith al pont del RMS Olympic, amb imatges de la botadura del Titanic el 1911 i amb imatges que disposava la productora d'icebergs.[8] El 22 d'abril es va estrenar el documental que va ser un gran succés.

Aquest succès comerical va convèncer Brulatour del potencial del tema i va rodar una nova pel·lícula. Aprofita el fet que disposava d'un testimoni directe d'una supervivent de l'enfonsament. Es va rodar als estudis de l'Éclair a Fort Lee[8] i a bord d'un vaixell de transport abandonat al port de Nova York[9] i es va completar en una menys d'un mes.[7]

Gibson era clarament traumatitzada i vàries vegades va esclatar en plors durant la filmació, ja que bona part del guió era purament la seva pròpia experiència en el naufragi. Per afegir a l'aire d'autenticitat de la pel·lícula, fins i tot va portar la mateixa roba en la qual va ser rescatada.[4] L'estructura de la pel·lícula pretenia ressaltar la credibilitat de la història mitjançant la integració de material documental i la presència d'una autèntica supervivent com a narradora. El públic havia vist anteriorment els supervivents del desastre només com a objectes que no coneixien, com a part d'una història explicada per algú altre. Gibson, per contra, donava veu a una supervivent real.

El film va ser una dels primers a utilitzar color. Malgrat que va ser filmada en blanc i negre majoritàriament, dues escenes van ser filmades en color: l'escena on Dorothy torna amb els seus pares després que sigui donada per morta, i l'última escena en la qual el pare beneeix el matrimoni de la seva filla.

Referències

[modifica]
  1. «Saved from the Titanic. Eclair release May 16». Moving Picture News vol V núm 9, 11-05-1912, pàg. 35.
  2. Thompson, Frank «'Saved': The Real First Titanic Movie» (en anglès). Los Angeles Times, 02-03-1998. ISSN: 0458-3035.
  3. Slide, Anthony. The New Historical Dictionary of the American Film Industry (en anglès). Routledge, 2014-02-25, p. 63. ISBN 9781135925543. 
  4. 4,0 4,1 «Saved from the Titanic». Moving Picture News, 27-04-1912, pàg. 7.
  5. «Saved from the Titanic». Moving Picture World vol 12, núm 6, 11-05-1912, pàg. 539.
  6. 6,0 6,1 Bottomore, Stephen. The Titanic and Silent Cinema (en anglès). The Projection Box, 2000, p. 22. ISBN 9781903000007. 
  7. 7,0 7,1 Bigham, Randy Bryan. Finding Dorothy: A Biography of Dorothy Gibson (en anglès). Lulu.com, 2014-04-11, p. 73. ISBN 9781105520082. 
  8. 8,0 8,1 Wilson, Andrew. Shadow of the Titanic: The Extraordinary Stories of Those Who Survived (en anglès). Simon and Schuster, 2012-03-06, p. 262. ISBN 9781451671582. 
  9. Richards, Jeffrey. A Night to Remember: the Definitive Titanic Film: A British Film Guide (en anglès). I.B.Tauris, 2003, p. 11. ISBN 9781860648496.